A “La apuesta por el decrecimiento: ¿como salir del imaginario dominante?”, Serge Latouche pretén demostrar que, tot i que un canvi radical és una necessitat absoluta, optar voluntàriament per una societat de decreixement es una aposta que val la pena provar per evitar un retrocés brutal i dramàtic. Un creixement infinit és incompatible amb un món limitat.
Si el consum és més ràpid que la regeneració dels recursos utilitzats es podria desembocar en pocs anys en l’esgotament del planeta. La teoria del decreixement planteja aturar aquesta tendència. Segons WWF, vivim com si tinguéssim 1,7 planetes Terra a la nostra disposició.
Decreixement no és desenvolupament sostenible ja que, donades les limitacions dels recursos de la Terra, seria insostenible que totes les nacions del món tractessin d’assolir el nivell de consum occidental. Es calcula que actualment el 20 per cent de la població de la planeta acapara el 85 per cent dels recursos naturals
Entre els criteris bàsics que ens planteja Serge Latouche estan: reavaluar els valors individualistes i consumistes i substituir-los per ideals de cooperació, reconceptualitzar l’estil de vida actual, reestructurar els sistemes de producció i les relacions socials en funció de la nova escala de valors, relocalitzar, redistribuir la riquesa, reduir el consum, reutilitzar i reciclar.
Un dels criteris bàsics de que parla es la redistribució de la riquesa. Per aprofondir-hi res millor que la pel·lícula – documental “In the same boat”
Al 2009 Latouche va impartir al CCCB la conferencia “El decrecimiento como salida a la crisis“. No us el perdeu.