A “L’agonia del Eros” Byung-Chul Han, escriptor i doctor en filosofia, d’origen Coreà, professor de Filosofia i Estudis culturals de la Universitat de les Arts de Berlín presenta un assaig on diagnostica la desaparició de la seducció en una societat sotmesa l’acceleració i l’instant.
Identifica els mals d’aquesta època hipermoderna (depressió, narcisisme, sentiment de culpa, trastorn d’ansietat i les respectives repercussions psicosocials que suposen aquestes patologies) com els símptomes d’una societat que iguala i anivella tot el que la travessa, per poder convertir-lo en un bé de consum.
Els seus llibres, extremadament breus, són elogiats com a peces destacades d’un pensament radical, que denuncia les misèries del neoliberalisme al posar en evidència, sota el seu aparent règim de llibertats, un sistema d’auto-explotació de l’individu.
L’autor reflexiona sobre com el mandat de la societat actual “Tu pots” és mes coercitiu que el “Tu has” del disciplinament.
S’ha passat, “del deure de fer” una cosa al “poder fer-la”. “Es viu amb l’angoixa de no fer sempre tot el que es pot“, “Ara un s’explota a si mateix i creu que s’està realitzant”
El subjecte, com a empresari de si mateix, sens dubte és lliure en tant que no està sotmès a cap altre que li mani i l’exploti; però no és realment lliure, ja que s’explota a si mateix, per més que ho faci amb tota llibertat. L’explotació a la qual un mateix es sotmet és molt pitjor que l’externa, ja que s’ajuda del sentiment de llibertat.
La psicopolítica és el que Han defineix com les noves tècniques de poder del neoliberalisme, un sistema de dominació que, en lloc d’emprar el poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent (smart), que aconsegueix que els homes se sotmeten per si mateixos a l’entramat de dominació.
“Ara, sota el règim neoliberal d’autoexplotació, la gent està redirigint la seva agressivitat contra si mateixa. Aquesta auto agressivitat significa que els explotats no tenen tendència a la revolució sinó a la depressió”.
Així mateix l’autor sosté que l’exacerbació de la pornografia actual ha destruït l’erotisme i profanat l’Eros. Pel que fa a aquesta, descriu com la seva mercantilització i expansió cibernètica ha aniquilat al sexe, ja que li ha pres contingut. En aquest sentit, Han expressa que el porno és tot el contrari a l’Eros ja que en ell no hi ha sexe.
“L’obscè en el porno no és l’excés de sexe, sinó que allà no hi ha sexe”
El llibre es una aguda crítica a el sistema capitalista neoliberal al què responsabilitza de la progressiva desaparició de l’Eros.
“Com més iguals són les persones, més augmenta la producció; aquesta és la lògica actual; el capital necessita que tots siguem iguals, fins i tot els turistes; el neoliberalisme no funcionaria si les persones fóssim diferents ” el capitalisme sotmet tot a el consum, a l’exposició com a mercaderia, per la qual cosa intensifica el pornogràfic, ja que no coneix cap altre ús de la sexualitat.
Desapareix així l’experiència eròtica. La crisi actual de l’art, i també de la literatura, pot atribuir-se a aquesta desaparició de l’altre, a l’agonia de l’Eros.
Les accions polítiques comuniquen amb l’Eros, ja que suposen el desig comú d’una altra forma de vida. L’amor interromp la perspectiva de l’un i fa sorgir el món des del punt de vista de l’altre, de la diferència. Així, l’Eros constitueix una font d’energia per a la protesta política. Es manifesta com a aspiració revolucionària a una societat completament diferent.
La lúcida visió d’en Han, ja ha estat plantejada d’una o altre manera per molts d’altres, i per entendre més sobre la relació entre poder, repressió sexual i pornografia, podeu llegir les entrades dedicades a “La transformació de la intimitat” d’en Giddens y la de “Psicologia de masses del feixisme” d’en Reich.
Altres llibres d’en Han:
Una resenya més detallada del llibre en aquest article de la revista “Psicología, Conocimiento y Sociedad” de la Facultat de Psicología de la Universitat de la Republica (Uruguay), i una interessant entrevista a Han a “Babelia“, el suplement cultural d'”El País”