El 4 d’Agost de 1962, amb 36 anys, va morir Marilyn Monroe. Fa ara 58 anys, i es tan bon moment com qualsevol altre per recordar alguns dels seus poemes i pensaments i fer un cop d’ull a la foto que li va fer Richard Avedon al 1957.
Una de les seves més de 300 biografies
Molts desconeixen, gràcies a la imatge que d’ella es va projectar, que era addicta a la literatura i que la seva biblioteca personal es trobava plena de meravelles com Milton, Kerouac, Joyce, Beckett, Whitman, Hemingway, i que la poesia de Rimbaud, Sandburg i Sitwell era una de les seves passions, era normal veure-la darrere de les càmeres amb llibres a les mans, tenia una certa obsessió amb el renaixement italià i amb l’art en general. Un dels seus majors orgulls era haver començat, i acabat, l’Ulisses d’en Joyce.
S’explica l’anècdota de que en una recepció Marilyn li va dir a Einstein, amb una franquesa encantadora: “imagines que tu i jo tinguéssim un fill i sortís amb la meva bellesa i la teva intel·ligència”. Al que el pare de la relativitat i de la bomba atòmica va respondre: “Potser però sortiria amb la meva bellesa i amb la teva intel·ligència”.
S’equivocava, encara no se sabia, les proves es van fer més tard, que el coeficient intel·lectual de Marilyn Monroe era de 165, cinc punts per sobre del “geni més gran de tots els temps”, o d’en Stephen Hawking, que tenia també un CI com Einstein, de 160.
La seva intel·ligència, i la seva qualitat humana van quedar paleses en fets com quan va fer costat al seu marit, Arthur Miller al ser convocat davant del Comitè d’Activitats antiamericanes, o per exemple les trucades i el compromís que va adquirir per recolzar la carrera d’Ella Fitzgerald obrint-li les portes d’un dels millors locals de Hollywood en un moment, en que per ser negra, no hi podia accedir. Ella, en una entrevista de 1972 confessava: “Li dec molt a Marilyn Monroe, gràcies a ella vaig tocar al Mocambo. Marilyn va ser una dona inusual que estava avançada als seus temps encara que ella no en fos conscient”.
Com es expliquen a Bambamag: “la poesia privada de Marilyn Monroe – fragments de textos poètics gargotejats en quaderns i en fulls solts, […] revela un ésser complex i sensible que va mirar profundament en la seu pròpia psique i va pensar intensament en el món i en les altres persones. El que aquests textos parlen, sobretot, és de la tràgica desconnexió entre una persona pública molt visible i una persona privada molt vulnerable, incompresa pel món, que anhela ser vista de veritat.”
Podeu trobar uns quants poemes més a l’article de Bambamag, i la recopilació complerta al llibre on van ser publicats per primera vegada “Fragments: Poemes, Notes íntimes, Cartes” (Seix Barral, 2010). Per veure d’esbrinar en quina mida son poemes o simples reflexions, i si en cas afirmatiu, son bons, feu un cop d’ull a l’anàlisi d’en Ángel Repáraz a Espacioluke. Marilyn com no podia ser d’altre manera era també una “Catsupporter” i flirtejava també amb l’altre costat de les càmeres.
Algunes de les seves mes famoses frases:
– Una de les millors coses que m’han passat és que sóc dona. Aquesta és la manera que totes les dones haurien de de sentir-se.
– La gent va començar a dir que era lesbiana. Vaig somriure. No hi ha sexe incorrecte si hi ha amor en ell.
– Els gossos mai em mosseguen. Només els éssers humans.
– Riu quan estiguis trist. Plorar és massa fàcil.
– És millor estar sola que infeliç amb algú.
– El sexe forma part de la natura. I jo m’entenc de meravella amb la natura.
– Mai he enganyat a ningú. A vegades he deixat que els homes s’enganyin a si mateixos.
– Si hagués seguit totes les regles, mai hauria arribat enlloc.
– És més fàcil estimar a un home que viure amb ell.
Podeu trobar algunes frases més de na Marilyn a Spanish Revolution
A l’exposició sobre la Susan Sontag al Palau de la Virreina (Centre de l’Imatge) de Barcelona (fins el 27/9/2020) podeu veure una de les fotos d’en Richard Avedon, potser “LA” foto, i que crec que és una de les que li fa mes justícia:
Temps després Avedon va dir: “Durant hores, va ballar, va cantar i va coquetejar i va fer de Marilyn Monroe, després hi va haver la caiguda inevitable … es va asseure a una cantonada com un nen, amb tot desaparegut.” I ell va tornar a fer clic a l’obturador. “No la fotografiaria sense que ho sabés, i mentre vaig venir amb la càmera, vaig veure que no deia que no”. El resultat final es troba entre els retrats més famosos que se li han fet, com va dir el fotògraf Vik Muniz, “una imatge de Norma Jean, no de Marilyn”. Conté allò que Roland Barthes, lloant a Avedon, va anomenar “l’evidència que, dins de la imatge, sempre hi ha una altra cosa”.
“For hours she danced and sang and flirted and did this thing that’s — she did Marilyn Monroe. And then there was the inevitable drop. And when the night was over and the white wine was over and the dancing was over, she sat in the corner like a child, with everything gone. I saw her sitting quietly without expression on her face, and I walked towards her but I wouldn’t photograph her without her knowledge of it. And as I came with the camera, I saw that she was not saying no’ (Richard Avedon Portraits, 2002, unpaginated).”
Una copia de aproximadament 27 x 32 cm, la numerada 4/25 de l’edició de 1980 va ser adjudicada en una subhasta a Christie’s a Paris al Novembre del 2011 per 83.182 $. Les edicions anteriors son encara mes valuoses, un original de 1957, (se’n van fer 4 copies), lleugerament mes gran, va ser venuda a Sotheby’s a New York a l’Abril del 2007 per 457.000 $.
