La primera edició de “21 lliçons per al segle XXI” va sortir publicada, en anglès, l’agost del 2018. Yuval Noah Harari, l’historiador autor de Best Sellers com “Sapiens” (amb mes de deu milions de copies venudes), ha rebut crítiques de tots els colors, algunes segur que ben fonamentades, (veure “Quatre habilitats que hem d’educar per sobreviure al segle XXI“) que, tot hi estar força d’acord amb el diagnòstic, però, troben una certa mancança de realisme pràctic a les seves propostes de solució. De totes maneres, quan se’l qualifica de profeta o endeví venedor de fum, i se’l desqualifica perquè es “Ateu, gai, ric i vegà”, dona de mal pensar. Potser que carregar contra la religió i els nacionalismes, en aquest cas nacionalismes amb estat, es per molta gent un pecat imperdonable.
Crec que cal llegir el llibre. Malgrat que si pretenem apropar-nos a “21 lliçons per al segle XXI” com si es tractés d’un “manual d’ús” confiant en trobar les receptes per sobreviure als reptes del segle XXI, anem malament.
Cal ser pragmàtic, i cal entendre el llibre com el que és, un repàs exhaustiu a una col·lecció de reptes ben reals. Que tant si evolucionen donant-li la raó a en Harari, com sinó, demanen una reflexió seriosa al respecte de cap a on volem anar a espetegar.
Qui tingui dubtes al respecte de com de reals poden ser aquests reptes pot, per exemple, fer un cop d’ull a l’informe “Intel·ligència Artificial – Decisions automatitzades a Catalunya”, comentat en aquest “post” sobre robòtica e intel·ligència artificial on per cert, també es parla del llibre d’en Harari.
A finals de Març, Harari va publicar un article titulat “The world after coronavirus”, (El món després del coronavirus) comentat per Gerard Mur al Núvol i que mereix ser tingut en compte.
De “21 lliçons pel al segle XXI”, podeu trobar tantes ressenyes, resums i comentaris per internet que potser, el més adequat, es tant sols deixar algunes cites:
“Després de tot, el que hauríem de protegir en últim terme és als humans, no els llocs de treball.”
“El problema real dels robots no és la seva pròpia intel·ligència artificial, sinó més aviat la estupidesa i crueltat naturals dels seus amos humans. Hem vist massa pel·lícules de ciència ficció sobre robots que es rebel·len contra els seus amos humans,[…] Però el problema real amb els robots és just el contrari. Hem de témer-los perquè probablement obeiran sempre als seus amos i mai es rebel·laran.“
“Hi ha quelcom profundament preocupant i perillós en les persones que eviten matar només perquè «Déu així ho diu» “.
“Les millores en biotecnologia potser possibilitin que la desigualtat econòmica es tradueixi en desigualtat biològica. Cap a 2100 els rics podrien estar realment més dotats, ser més creatius i més intel·ligents que la gent que habita en els suburbis.”
“Ara les masses temen la irrellevància, Potser al segle XXI les revoltes populistes s’organitzin no contra una elit econòmica que explota a la gent, sinó contra una elit econòmica que ja no la necessita”
“El millor consell que puc donar a un noi o a una noia de 15 anys encallats en una escola antiquada en algun lloc de Mèxic, l’Índia o Alabama és: no confiïs massa en els adults […] les escoles haurien de dedicar-se a ensenyar « les quatre ces »: pensament crític, comunicació, col·laboració i creativitat.”
“L’estupidesa humana és una de les forces més importants de la història, però de vegades tendim a passar-la per alt.”