Els nens i nenes de Bañuelos de Bureba, un poble de 220 habitants en el que no hi havia carreteres, aigua potable, electricitat ni cap servei, mai no havien vist el mar i, el gener de 1936, el seu mestre els va animar a imaginar-lo i a descriure’l. El resultat va ser un quadern monogràfic sobre la immensitat blava. «El mar deu ser molt gran, molt ample i molt profund». Així és com s’imaginava el mar un dels nens d’aquest poblet de Burgos. Les descripcions es repetien: «El mar deu ser…», «El mar deu ser…».
El mestre Antoni Benaiges, que revolucionà la seva escola donant la paraula als seus alumnes amb l’ajut de la impremta Freinet, els va prometre que a l’estiu anirien a Mont-roig del Camp, a casa de la seva família, per veure’l per primer cop i poder dir: «El mar és…», «El mar és…». Però el somni d’aquelles criatures i la promesa del seu mestre van quedar truncats per sempre el 18 de juliol del 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil. Aquesta novel•la recull la història d’una promesa que no es va poder complir.
L’ús de la impremta per elaborar quaderns de treballs escolars era una de les activitats per estimular «la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l’entorn» promogudes pel mètode Freinet que aplicava Benaigues i que l’exili va portar a les escoles de sudamerica on ha perdurat fins als nostres dies. Per saber més de les escoles Freinet a Mèxic podeu consultar l’article de Graciela González de Tapia a Quaderns Digitals.
De l’emotiva historia se n’han fet llibres, varies exposicions i també el documental estrenat el 2013 “El retratista”. Podeu seguir més dades sobre Antoni Benaiges, les activitats al voltant de la seva figura i altres experiències escolars que van utilitzar pedagogia Freinet durant la 2a República al blog d’un dels impulsors del projecte, el fotògraf Sergi Bernal, “Desenterrant el mestre Antoni Benaiges“.
Aquests son dos dels quaderns dels seus alumnes que encara es conserven després que tots els llibres, el material escolar, les impremtes, els treballs d’alumnes i la col·lecció dels quaderns fossin reduïts a cendres per les milícies falangistes:
“Curs escolar 1934-35. Se li assigna al jove mestre català Antoni Benaiges l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un petit llogarret de la província de Burgos. L’Antoni té un objectiu a assolir: Ensenyar als nens a llegir i escriure educant-los en llibertat. En definitiva fer els homes lliures del demà. Compta amb un mètode senzill per fer-ho: la tècnica Freinet, basada en l’ús de la impremta escolar, que el mestre Antoni decideix posar a disposició de la lliure fantasia dels nens del poble. Els quaderns redactats pels alumnes d’aquell perdut llogarret viatjaran a escoles de França, Mèxic, Argentina, Cuba i viles i ciutats de la península gràcies a l’intercanvi entre escoles freinetistes. L’entusiasme és gran, i els resultats són sorprenents. Sota la supervisió del mestre els nens arriben a imprimir uns quaderns únics, que són el mirall de la visió infantil de la vida d’un poble rural de la dècada dels anys 30. Però el somni dura poc: el juliol de 1936, en els primers dies de la Guerra Civil, Antoni Benaiges serà afusellat i enterrat a una fossa comuna. La seva història perduda, només es va conservar en la memòria de la família i dels seus ex-alumnes, el seu llegat pedagògic reapareixerà de manera inesperada 75 anys després més enllà de l’Oceà Atlàntic.”
La recent edició publicada per Rosa Sensat “Els vaig prometre el mar”, i un altre llibre (aquest d’editorial Blume) del varis que s’han escrit sobre el tema:
“Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar”,
que inclou la reproducció del quadern
“El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca”
(1936, Bañuelos de Bureba).
L’exposició d'”Antoni Benaiges el mestre que va prometre el mar” al Museu Marítim de Barcelona va rebre el Premi Educació dels Premis Ciutat de Barcelona 2019 i es pot visitar virtualment a la web del Museu
Per acabar, una entrevista a Sergi Bernal en la que explica com l’agost de 2010, amb motiu de l’exhumació d’una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), la memòria i el llegat pedagògic del mestre va emergir.
Més articles sobre els mestres de la república, pedagogia i educació a la secció “.EDU” de 3Peusdegat.