Un “Post” gentilesa de Arsetflora sobre una encisadora pel·lícula d’Iciar Bollaín.
“A vegades t’has de llançar de cap i la gent t’ajuda pel camí “, la frase és de la pel·lícula “El Olivo”, (disponible sols en castellà), una història de ficció d’Iciar Bollaín que s’acosta a la temàtica mediambiental en què retrata la bombolla immobiliària , les presses i la corrupció de la franja espanyola mediterrània, a través del drama de les oliveres abandonades al Maestrat per l’especulació, la desídia, la manca de sensibilitat i la recerca de rendibilitat immediata.
“És que aquest arbre no és nostre. No ens pertany. És de la història, de la vida, de la terra, dels nostres avis i besavis i rebesavis. No és nostre“. L’al·legat que fa un agricultor enfront dels seus fills, que volen vendre una olivera mil·lenària per obtenir uns diners que els ve molt bé, per tapar forats de les seves malmeses economies. Olivera que acabarà al vestíbul d’una multinacional a Alemanya i que la seva néta, Alma, intentarà per tots els mitjans portar de tornada.
La pel·lícula transcorre a Castelló, al País Valencià. La idea original sorgeix de
una notícia en què s’explica com moltes oliveres mil·lenàries han estat venudes per tota Europa a causa de la crisi econòmica. Per a la directora, “aquests arbres eren un reflex de espoli (robatori) que ha patit” el paisatge espanyol durant el boom econòmic i “del que hem perdut després de la crisi“. La pel·lícula és una crida per protegir el patrimoni ecològic i les nostres arrels. (Font: press book de la pel·lícula).