John Steinbeck i el seu gos fan un gran viatge en autocaravana a través dels Estats Units dels anys seixanta.
“Estic content d’informar que, en la batalla entre realitat i somni, la realitat no és més forta.”
“Vaig pensar que els delicats matisos del sentiments, de les reaccions, son resultat de la comunicació, i sense aquella comunicació tendien a desaparèixer. Un home que no té res a dir no té paraules. Però a l’inversa, podia ser veritat, que un home que no té ningú amb qui parlar, no té paraules perquè no li cal dir-les?”
“Em pregunto com és que el progrés s’assembla tant a la destrucció.”
“Vaig sentir la ira i l’odi que es té cap als que no saben apreciar les coses, cap aquells que amb l’ignorància destrueixen un pla fabulós.”
“He de admetre que la crueltat i la força exercida sobre la debilitat em posen malalt de ràbia,”
“Si forces una criatura a viure i treballar com una bestia, l’has de considerar una bestia o sino, l’empatia et farà parar boig. Un cop la tens classificada al cervell, els teus sentiments estan sans i estalvis.”