“LiT”, Lost in Translation, la segona pel·lícula de Sofia Coppola que ha esdevingut una pel·lícula de culte plena d’icones.
Odiada i adorada, una història d’amor que no pot ser i no serà però que a la vegada és, on sembla que no passa res i que ens parla dels sentiments dels personatges, sols, davant la gran ciutat que és Tòquio, una de les més poblades del món i que encara fa més gran el seu problema de sentir-se sols. Una història sobre la solitud, el consol, l’amistat, l’esperança, la pèrdua, amor o desamor.
Bill Murray confessà que aquesta és la seva pel·lícula preferida de totes les que ha fet, tot i que Sofia Coppola, que va afirmar que sense ell no hi hauria pel·lícula. va haver de patir per comptar amb ell fins al darrer moment. L’escena inicial amb el darrere de Scarlett està inspirada en un quadre (Jutta), no foto, del pintor hiperrealista John Kacere que es pot veure en el decorat de l’hotel, ella tenia llavors 17 anys.
El guió es bàsicament una descripció d’escenes, té molt poc text, i la major part dels diàlegs son improvisats, el diàleg amb l’ancià a l’escena de l’hospital, i les persones de darrere trencant-se de riure, (igual que tot l’equip de filmació), va ser totalment improvisat. I el petó de la escena final, també.
La pel·lícula està basada en experiències que la mateixa directora va tenir en els viatges en solitari per la ciutat de Tòquio, i es va gravar en només 27 dies, amb els mitjans indispensables i sense els permisos municipals que hagués requerit.
En paraules de Sofia Coppola “Sempre és aterridor fer alguna cosa personal perquè et poses dins del projecte“, “Hi ha alguna cosa sobre ser ingenu que et permet involucrar-te en les coses d’una manera més lliure“.
Tot i que es una pel·lícula de silencis, (els protagonistes no es parlen fins que han passat 30 minuts), algunes frases de la pel·lícula:
“Tots volem que ens trobin.”
“El dia més aterridor de la teva vida és el dia que neix el teu primer fill. La teva vida, la que coneixes, s’acaba, i mai no tornarà; però després aprenen a caminar i a parlar i vols estar amb ells, i acaben convertint-se en les persones més delicioses que coneixeràs a tota la teva vida.”
“Em guardes un secret? Estic organitzant una fugida de presos, i busco un còmplice. Primer cal sortir d´aquest bar, després de l´hotel, després de la ciutat i després del país. Estàs amb mi?”
Mai tornem aquí una altra vegada, perquè mai no tornarà a ser tan divertit”.
No te sentit repetir els tots detalls i els comentaris que ja s’han fet disseccionant la pel·lícula escena a escena, així que us en deixo uns quants que paga la pena llegir:
“Catorze: l’enyorança de tot plegat”
“I never expected people to connect with it so much” – Sofia Coppola on Lost in Translation at 15“