Ens explica l’editor de “Un año en los bosques”, que fa 23 segles que Aristòtil va ser el primer humà a adonar-se que a cada rusc hi ha una abella diferent de les altres, que ell va pensar que era un rei en lloc d’una reina, i que de totes maneres, imitant alguns petits i savis apicultors francesos tots l’hauríem d’anomenar “la mère”, la mare.
En aquest llibre Sue Hubbell, biòloga i bibliotecària, i mare, ens parla d’abelles i de quan va decidir el 1973 deixar enrere la seva vida urbana i anar-se’n amb la seva parella als Ozarks, una regió muntanyosa de boscos quasi verges del Medi Oest dels Estats Units. Al cap de poc temps la seva relació de parella va acabar i Sue es va quedar sola als Ozark, dedicada a l’apicultura.
Un llibre senzill, simple, que parla amb senzillesa del pas de les estacions i del seu dia a dia, i que sense idealitzar la natura, ens apropa a ella des de la quotidianitat i des del profund respecte a la vida i a tot allò que l’envolta amb una especial atenció a les seves abelles
Una mirada curiosa, amb el cor robat per la bellesa salvatge que l’envolta, que ens va descobrint els secrets de totes les criatures vives amb què conviu cada dia.
Com apunta la pròpia Sue:
“No hi ha res merament ornamental a la natura: cada branca, cada nus de l’arbre i cada fulla compta.”
“Durant els darrers dotze anys he après que els arbres necessiten espai per créixer, que els coiots canten al costat del rierol al gener, que al roure només es pot clavar un clau quan està verd, que les abelles saben més que jo sobre la fabricació de mel, que l’amor es pot convertir en tristesa i que hi ha més preguntes que respostes.”
“Hem après a viure com si fóssim mortals, prenent les decisions amb cura i reflexió, ja que no les podrem tornar a prendre. Per nosaltres el temps té un final; és preciós, i n’hem après el valor.”
Més sobre el llibre a “Un años en los bosques de Sue Hubbell: serenidad natural” i més sobre la natura a la nostre secció de Llibres Verds.